Preocupant és la situació política a Europa, amb el retorn de la dreta o de l'extrema dreta segons com es miri a molts llocs: Roma, Itàlia, Londres... mirant l'actual mapa política, el color predominant és el blau, amb els conservadors governant a mitja europa, mentre que a Espanya, Anglaterra (amb unes enquestes molt baixes) o d'altres llocs, l'esquerra o la socialdemocràcia es manté, mentre que a d'altres hi ha extranyes cohabitacions com a Portugal (encara que el President de la República té poc poder executiu) o a Alemanya, amb la gran coalició. A finals de la dècada dels 90 aquesta situació era just a l'inrevés, a Europa triomfava Schoreder, Jospin, Blair, Prodi... mentre que aquí el PP anava camí cap a una majoria absoluta, els que vam votar per primer cop aquell 2000, ens vam quedar amb un sabor estrany, el PSOE estava passant el seu camí pel desert.

Justament ara, el PP està sofrint en els darrers dies una gran desbandada de tots aquells que durant la passada legislatura i sota el crit de desmembració i trencament de la unitat de l'Estat fan fer la feina d'oposició. Per la salut mental de tothom i desprès de moltes infortunades frases d'aquests polítics, és un clar exemple d'una estratègia errònia, que esperem que la nova legislatura i de la mà d'altres persones amb un altre tarannà convidi més al diàleg, a l'enteniment i a convertir la política en un servei públic d'interès cap al ciutadà i que aquest estigui motivat de seguir-ne l'actualitat més enllà d'aquelles picabaralles protagonitzades per Zaplanes, Acebes, Cañetes o Pujaltes; les hemeroteques, per sort, estan plenes de paraules i frases famoses d'aquests polítics o alguns ja, ex-polítics i avui homes d'empreses, que demostren el que es va arribar a dir sobre el debat estatutari català, sobre el terrorisme o sobre la gestió del govern en general; en Zapatero, crec recordar, que en un debat va deixar anar que tenia apuntats la quantitat d'insults que se li havien dedicat. Nous temps i noves idees, era l'eslògan del PSC a les eleccions municipals, esperem que per a ells tambè es puguin aplicar aquesta màxima.

Tambè relacionat amb la salut mental cal destacar les notícies que arriben aquests dies d'Àustria o Alemanya ens mostren l'altra cara de l'especímen humà. Tanmateix, avui llegint el diari he llegit que s'ha decomissat a Vilassar un exemplar de babuí, similar a un ximpanzé, que va estar durant 8 anys engabiat a dins d'un remolc, segons les informacions periodístiques, un animal que estava maltractat i que estava en estat físic deplorable.

L'ésser humà, de ben segur, des del principi dels temps ha intentat domesticar a d'altres espècies per tal de poder-les sotmetre al seu domini, però sense adonar-se que allò també és una vida que mereix el mateix respecte, de fet, jo tinc al carrer una veïna que mai ha tret el seu gos, similar a un pastor alemany al carrer en els anys que fa que el té, lògicament aquest animal està desquiciat per no sortir mai i estar tancat en una terrassa, a part d'altres qüestions d'insalubritat.

Retornant al cas d'Àustria, sembla increïble com ha pogut fallar tot el sistema per a permetre un acte tan criminal, està clar que a una persona que comet uns fets així no val cap pena de presó que intenti resocialitzar a l'individu, en aquest cas, es tracta d'una gran patologia psíquica.

Les mocions que aquesta setmana s’han votat al País Basc posen de manifest la tensa relació en el món de la política i de la importància que té la democràcia, a on entren en joc valors bàsics, hi ha coses bàsiques com és l’ús de la no violència per a defensar uns idearis, es pot fer, però no condemnar assassinats impunes demostra que alguna cosa falla a la democràcia, no es tracta d’il·legalitzar o no partits, que serà la justícia qui ho determini, sinó del fet que la política i la democràcia dubtosament hauria de servir d’eina per a la defensa d’uns idearis que són minoritaris i contraris al que la majoria volem. Tot plegat porta a veure els propers moviments del PNB davant del nou escenari que s’ha dibuixat i la nova estratègia que utilitzarà.

Els diputats d’ICV i IU volen que desapareguin el crucifix i la bíblia de les cerimònies de nomenament dels càrrecs polítics, malgrat tractar-se d’una mesura que pot semblar merament simbòlica també hi ha molts valors... el càrrecs polítics ho són perquè així ho determina el poble, per sort ja no s’escull a ningú “Por la gracia de...” ni es van als grans actes d’Estat sota el tendal aquell dels bisbes. El fet que visquem en un Estat aconfessional fa que evolucionem com a societat, per molt que la cúria s’entesti a fer política. Curiosa l’associació que fa l’Alcalde de Treviso entre el feixisme i el catolicisme avui a una entrevista a les planes de El País, més aviat em recordava a aquell alcalde que va governar amb una mà al darrera a Marbella. Sobre religió també és curiosa la notícia del conveni signat entre la Comunitat de Madrid i l’església per a permetre que sacerdots estiguin presents en els comitès d’ètica, això és liberalisme?

Fa uns dies i durant una tertúlia radiofònica, l'altre tertulià em va comentar que era demagògia vincular el model urbanístic amb la carència d'aigua, de ben segur que podem arribar a dir que les noves construccions no malmeten tant l'aigua com, potser, edificacions que hi ha existents dels darrers 30 i 40 anys. No es pot obviar que el creixement urbanístic, els usos per al turisme, la industria, etc... pot anar relacionat amb la falta d'aigua, no és que s'hagi planificat malament les infraestructures, sinò que simplement gastem més del que tenim i a això cal afegir un creixement urbanístic desproporcionat. El model de la casa, amb la piscina i a peu del camp de golf que encara se'ns està venent per televisió no diu gaire a favor de l'estalvi d'aquest bé.

No es tracta de demagògia quan el que intentava justificar no només ha sigit avalat per polítiques en municipis governats per tots els partits, perquè el nostre model hauria d'anar més enllà del que pensi un o altre determinat partit, així per exemple no és normal que gran part dels casos de corrupció urbanística es continuint donant a Andalusia, que per molt que es vulgui respectar el principi d'autonomia local, ha de donar un exemple valent, amb el suport del Govern Central i de la Justícia i arribar a treure les competències urbanístiques de determinats municipis, a on el clientelisme està a l'ordre del dia.

Segurament no deu ser gens demagògic criticar al govern andalús, i en canvi sí que ho deu ser criticar, i molt, al murcià o al valencià, però en aquest camp, penso que no s'ha fet bé la feina per cap dels partits. Per cert, durant el debat em vaig oblidar de comentar les divions sobre els trasvassament que hi ha dins del PP valencià i aragonès, al voltant d'un pla hidrològic, que va derogar el govern socialista, que aposta per una nova cultura de l'aigua. I aquesta passa per una millor educació i prevenció.

Desprès de molts dies sense escriure... hi torno, desprès d'uns dies de relax per França amb els col·legues, tornem a la rutina de sempre, a més els dos propers mesos estan plens de feina, que ja convé, però per altra banda també hi ha ganes de que arribi el juny per a descansar dels estudis.

De conflictes d'aigua i de la constitució de la nova legislatura són els temes actuals, pel que tampoc hi ha molt més interés del que pugui generar. El tema de l'aigua és recorrent però més enllà de trasvassaments o del que es vulgui dir, el que cal és una nova cultura de l'aigua, no pot ser per exemple, que es buidin piscines com es vulgui, que a casa buidem cisternes d'aigua nomes per tirar un paperet o que gastem el que gastem amb rentavaixelles.

Però també hi entra en joc el nostre model de vida, és que tothom ha de viure en cases amb jardins i piscines?

Diumenge vaig veure la pel·lícula 13 rosas, de la qual ja havia llegit un dels llibres que s'ha publicat, sens dubte recomanable. I continuo amb diverses lectures, però que no acabo mai!

Durant una campanya electoral, el PSC va treure el lema "Vota bé, Vota PSC" que va aixecar forces crítiques pel fet que el vot a una altra opció podia aparèixer com a un vot que es feia malament o un vot dolent.

Dilluns, em van passar el link per a escoltar tant les expressions d'algun seguidor del PP la nit electoral contra alguns periodistes, que em van semblar de jutjat de guàrdia, com també m'ho van semblar les declaracions del líder del sensacionalisme matutí que treballa a una ràdio que paguen els bisbes i que molt em temo que alguns calers deuen sortir de les butxaques dels contribuents gràcies un concordat obsolet que permet que diners públics financïn entitats que tenen un dubtós interès general, quan el que fan es qualificar de brossa a milions de votants intentant recussitar divions que no calen. Quan alguna querella inhabilitarà a aquest senyor a exercir de periodista?

Els resultats electorals certament no han aportat cap novetat més enllà de fer més important la bipolarització de la vida política i de carregar-se a IU; això em fa pensar quan vaig estudiar la llei electoral, que segons es comentava, tendeix a afavorir aquesta situació: 2 grans partits, representativitat a les nacionalitats històriques i la impossibilitat que hi hagi un tercer partit estatal que pugui exercir de bisagra, com en altres països d'Europa, si bé que aquí aquest paper l'han exercit els partits nacionalistes; ahir el director del CIS en parlava a la contra de La Vanguardia dels resultats i del paper de les enquestes.

Fa uns dies s'han celebrat les eleccions russes, que han estat marcades, de nou, per la polèmica sobre la vulneració de drets elementals bàsics, el successor de Putin, per tant s'ha imposat sense cap tipus de problema, mentre que la resta de candidats ja han anunciat que recorreran aquestes eleccions, sens dubte un mal dia per a la democràcia, i desprès a sobre tenim líders populars que no tenen cap inconvenient en afirmar que fan campanya per a que la gent no vagi a votar (campanya contra votants potencialment socialistes), i desprès volen anar de demòcrates pel món, sens dubte les eleccions són un dels nostres drets i sobretot un deure, que no gaudeixen masses persones i que moltes d'altres van deixar-hi la vida a Espanya en defensa de la democràcia... més enllà dels partits i la campanya, cal exercir aquest dret bàsic.

El debat de dilluns ha servit per a veure que s'estila al PP: un Rajoy que no diu no a una guerra il·legal o un Rajoy decidit a tirar endavant de nou el Pla Hidrològic (no sabem que dirà el PP d'Aragó) o que té la barra de dir que la llei de sòl que van aprovar no era liberalitzadora (que en teoria havia de fer abaixar els preus del sòl però que va passar tot el contrari) i que s'ha derogat amb la llei aprovada l'any passat, per a evitar l'especulació urbanística, precisament d'especulació en parla Miloon Kothari, relator especial sobre habitatge de la ONU, que va visitar durant unes setmanes diverses ciutats de l'Estat l'any 2006 i ara ha fet l'informe, esperem que l'especulació doncs, deixi d'estar a l'ordre del dia.

I en definitiva, durant el debat s'ha vist molts arguments perquè Zapatero i Rajoy no són iguals, però els hem vist sobretot durant aquests 4 anys a on els socialistes han fet la seva feina i el PP l'únic que ha buscat ha sigut la confrontació amb tot; ara toca per tant, que això es noti a les urnes el proper diumenge.

L'informe que ha presentat l'ONU al voltant del creixement de les ciutats és una barrega extranya de sensacions: la primera, que la industrialització i el model de ciutats d'occident s'acabarà extenent a la resta del planeta, i en especial a l'Àsia, Amèrica Llatina i Àfrica. En aquest s'exposa, entre d'altres les migracions externes. Pot semblar una bona notícia, però un cop més, l'evolució i la vida urbana de ciutat comporten l'augment de recursos i d'usos que són poc sostenibles. Està clar que no es pot privar a ningú de millorar la seva situació personal però en diverses megaàrees del món, el que s'acaben creant, són ciutats satèl·lits de les grans urbs que acaben convertint-se en focus de barris que concentren tota la immigració -externa i interna- i que sens dubte no impliquen cap garantia de futur per a aquelles persones. En les darreres setmanes, tant el govern francès com l'anglès estan parlant de la construcció de noves ciutats d'aproximadament 50.000 - 60.000 habitants, basades en criteris de sostenibilitat, el que s'ha anomenat ciutats ecològiques. A Anglaterra tenen experiència en la construcció del no res de ciutats mitjanes, veurem si aquest augment de les ciutats comporta millores en el benestar de tants milions de persones així com d'usos del sòl de forma més racional.

Proyectan aumento de población urbana para 2050

Tres mil millones más de personas vivirán en las ciudades para el año 2050 y las poblaciones rurales comenzarán a disminuir en los próximos 10 años, según lo estima un estudio de la ONU dado a conocer este martes.
El último informe sobre las Perspectivas de la Urbanización Mundial dice que se espera que las zonas urbanas absorban el crecimiento poblacional de las próximas 4 décadas.Las urbes tendrán más habitantes debido al aumento de nacimientos, a la migración interna y al fenómeno de transformación de los pueblos en ciudades.La mayor parte de ese aumento se concentrará en los países menos desarrollados y en particular en Asia donde habrá casi 2 mil millones de habitantes más. Por su parte, África tendrá casi mil millones más de personas viviendo en las ciudades y América Latina 200 millones, según el documento.En el caso de esta última región, la directora de la división de población de la ONU, Hania Zlotnik, explicó: “Latinoamérica es una región muy especial dentro del mundo en desarrollo porque ya en este momento 78% de su población es urbana. También es una de las primeras del mundo en desarrollo en la que empezó a caer la fecundidad, por lo tanto la mayoría de los países de la región tenían tasas de crecimiento de población bastante bajos”.Según el informe, algunas de las mayores aglomeraciones urbanas continuarán siendo Tokio, Nueva York, Ciudad de México, Bombay y San Pablo.

http://www.arquitecturahoy.com/0906-arquitectura/las-megalopolis-que-devoran-al-hombre.html